Professor d’història contemporània a la Universitat de Girona i membre de la Real Academia de la Historia. La seva recerca s’ha dirigit cap a la història política i social del sexenni democràtic, la Segona República i el franquisme, sobretot en l’àmbit gironí. De la seva abundant producció bibliogràfica destaquen Els aixecaments federals de 1869 a Girona (1973), Les eleccions municipals de 1931 a Girona (1975), El personal polític de l’Ajuntament de Girona (1917-1987) (1987), Els fills de la llum. Els francmaçons de les comarques gironines (1811-1987) (1988), Girona sota el franquisme (1939-1976) (1991), El Partit únic. La Falange i el Movimiento a Girona (1935-1977) (1999), Girona, 1939: quatre sentències de mort (2001) i Ramon Vila, Caracremada, el darrer maqui català (2002).