Nascut a Puerto Rico, fill d’un indiano de Mataró, de molt petit es traslladà a Barcelona a estudiar. Es llicencià en dret administratiu (1863) i civil i canònic (1864) a la Universitat de Barcelona, i es doctorà el 1865.
Dirigí el periòdic Las Antillas, a Barcelona, i tornà un quant temps a Puerto Rico, fins que el 1868 s’establí altra vegada a la Ciutat Comtal. Milità dins el federalisme i participà en el moviment inicial del Sexenni. Col·laborà, entre altres periòdics, a El Federalista, L'aliança del poble, La Raó i La Flaca , onpublicà articles de sàtira política i poemes dispersos.
Formà part de l’anomenat Taller dels Escudellers, on coincidí amb Valentí Almirall i Conrad Roure. A causa del seu activisme, patí persecucions i detencions, i aviat abandonà la política per dedicar-se a escriure. Formà part del grup de Frederic Soler —Pitarra— i d’altres autors coetanis. Es dedicà de manera quasi exclusiva al teatre còmic, i principalment al gènere lírico-còmic, de tipus bufo, en què sovint era present també la sàtira política. Contribuí a la introducció del vodevil francès.
La majoria de les seves obres eren textos per a sarsueles o revistes musicals, escrites en català i castellà, per a les quals sovint compongué la música. Algunes de les seves obres es representaren més de cent vegades. Entre elles cal destacar Robinson petit (1871), arranjament d’una sarsuela d’A. Barbieri, representada més de sis-centes vegades, i De Sant Pol al Polo Nord (1872), que té Jules Verne com a referent paròdic. A més, cal destacar La fantasma groga (1873), L’Angeleta i l’Angelet (1879), Els Banys Orientals (1880), Gràcia en Sant Gervasi (1882) i El país de l'Olla i La campana de Sarrià, estrenades el 1886. Fou un dels primers autors que escrigueren obres d'espectacle en català.
També adaptà les operetes de Charles Lecocq: Les Cent Vierges, estrenada amb el nom de Les cent donzelles (1873), i Giroflé-Giroflà (1875).
Deixà per estrenar, entre altres obres, Tierra adentro o viaje al centro de la Tierra, també amb ressons de Jules Verne, i deixà inèdits els poemes Mujeres y flores, en catorze cants, i Al Cosmos. Fou un dels autors més populars del seu temps.