Descendent d’una antiga família d’apotecaris, estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en medicina a Barcelona (1787). Fou secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona i col·laborà en les seves Memorias (Exposición de la doctrina homeopática). Traduí diverses obres mèdiques del llatí, del francès i de l’alemany al castellà. El 1794, en ocasió de la guerra Gran, publicà al “Diario de Barcelona” una Exhortación pública al pueblo catalán, que el capità general féu traduir al català. El seu fill Francesc Xavier Coll i Jover (Barcelona 1799 — 1847), advocat, fou alcalde de Barcelona (1839), diputat a corts i diputat provincial.