Vida i obra
Llicenciat en dret a Barcelona (1846) i en filosofia i lletres a Madrid (1857), fou professor de retòrica i poètica a Madrid (1848-61) i a Barcelona (1861-76), i el 1875 fou nomenat director de l’Institut de Barcelona.
Publicà poemes satírics a El Guardia Nacional (1840) i El Constitucional (1843), i crítiques a El Genio (1844-45) i El Ángel Exterminador (1845), amb els pseudònims Garibay o Serafinito Garibay i Yo Faringhea. Primer es mogué en el cercle liberal i progressista de Víctor Balaguer, però, amic de Joan Mañé i Flaquer, de Manuel Duran i Bas i d’Estanislau Reynals i Rabassa, passà a ser un destacat representant del conservadorisme, del qual són reflex les “Cartas de Bonifacio” publicades al Diario de Barcelona (1854-62) i les col·laboracions al Diario de Villanueva, Revista Carmelitana i Revista Popular.
Publicà estudis i antologies de literatura llatina, castellana i provençal i de retòrica i poètica, entre els quals cal anomenar Elementos de literatura (1856), La sátira provenzal (1861), Compendio de retórica y poética (1862), Diálogos literarios (1868), Modelos de poesía castellana (1871), Los refranes del Quijote (1874) i El Anacreonte hispano-revolucionario (1873), aquest últim amb el pseudònim Ciudadano Simón Carrasco. També participà a El libro delobrero (1862), El mosaico (1866), Los Niños, de Madrid (1875), i Revista de Gerona (1876). A l’Anuari Català (1875) publicà el poema Les fires de sant Tomàs.
Traduí, a part d’obres apologètiques, els Cuentos de hadas, de Perrault. Fou un dels fundadors del Casino Barcelonès el 1849, membre de la Societat Filomàtica i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1862), i corresponent de la Real Academia Española (1866).
Bibliografia
- Menéndez y Pelayo, M. (1882): “Pròleg”, dins Coll i Vehí, J.: Diálogos literarios. Barcelona, Librería de Juan y Antonio Bastinos, p. 9-28.