Conseller segon de Barcelona, fou enviat com a ambaixador a Valladolid (1602) a fi d’obtenir per a Barcelona el reconeixement del dret exclusiu de batre moneda al Principat. Posteriorment (1622) tingué una destacada intervenció en l’oposició al nomenament del bisbe de Barcelona, Joan Sentís, com a lloctinent del rei, temorós de la tendència del bisbe a seguir la política reial. L’any 1635 fou enviat pels consellers de Barcelona i la Generalitat com a ambaixador a Madrid, d’on fou expulsat, per protestar de l’arrest de quatre membres del Consell de Cent i dels allotjaments de les tropes reials.