Era net d'Onofre Gispert i Boix (? s XVIII — Perpinyà 1757) i fill d'Antoni de Gispert (Rosselló s XVIII — ? ~1790), també magistrats. Fou president de la cort criminal de Perpinyà. Empresonat per la revolució (1793), fou alliberat en caure Robespierre (1794) i recuperà el càrrec. Escriví un Essai sur l’évidence... i unes Observations sur la logique (1807).