Carmelità, residí als convents de Barcelona i de Reus i fou dues vegades provincial del seu orde a Catalunya. És autor de sermons en català (dos sobre els catalans morts en les revoltes de 1641-42), d’una crònica de l’orde i de les obres Historia de la vida y excelencias de la Virgen María (1688) i Epítome... de las reliquias de los Mártires de Vilasar (1715).