Tingué càrrecs diplomàtics a Barcelona al servei del rei de les Dues Sicílies, fins el 1823, que emigrà a França. El 1843 tornà a Maó. Publicà Parténope amenazada. Memoria sobre la invasión de Nápoles por el ejército austríaco, El ciudadadano perseguido por el despotismo..., en defensa del seu pare, desterrat el 1821 de Menorca per les seves idees liberals, i Leyes fundamentales de Inglaterra... (1821) i deixà inèdites altres obres.