Fou professor de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona a partir del 1890. Carlí, participà activament en la tercera guerra Carlina. Actiu integrista, col·laborà a La Vespa (1882-83), dirigí el periòdic Dogma y Razón (1887-91) i fundà la col·lecció “La Verdadera Ciencia Española” que publicà més de cent volums sobre filosofia, religió, entre d'altres.
És autor de poemes en català, com La Ventafocs (premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1867) i Les vides del camp, d’imitació horaciana, publicat a l’Anuari Català, del 1875). També és autor d’obres de caràcter religiós en castellà i en català, com l’hagiografia Les glòries del taumaturg català Beato Josep Oriol, premiada el 1880 per la Joventut Catòlica, entitat de la qual fou directiu, i reeditada amb el títol Breu història de la vida i miracles del beat Josep Oriol (1884).