Vida i obra
Germà del poeta Marià Antoni Togores, fou novè comte d’Aiamans i baró de Lloseta. Estudià al Col·legi de Nobles de Sant Pau, de València, i a Madrid i Barcelona. El 1780 començà la carrera militar (el 1810 hi assolí el grau de brigadier). Intervingué a l’Empordà en la Gran Guerra contra França (1793-95), i el 1812 es traslladà, des de Mallorca, a la península amb les tropes expedicionàries que lluitaren al País Valencià i a Múrcia. Era president de la Junta de Defensa de les Illes Balears i vocal de la Junta Central Suprema, i formà part de la comissió encarregada de preparar la convocatòria de les corts de Cadis.
Afavorí el desenvolupament econòmic i cultural de Mallorca, a través de la seva intervenció en la Societat Econòmica d’Amics del País —en fou primer director— i en l’Ajuntament de Palma, del qual era regidor perpetu i, durant un quant temps, encarregat del consolat de mar i terra. De l’agost del 1820 al març del 1821 fou governador militar interí de Menorca, on es relacionà amb Antoni Febrer i Cardona. També fou amic de Jovellanos.
Adoptà majoritàriament la llengua catalana en tota la seva producció. Li han estat atribuïdes una ortografia i un diccionari de la llengua mallorquina, però en rigor només se li coneixen notes gramaticals i lèxiques disperses (com els afegits en el Vocabulari d’Antoni Oliver). Traduí i imità poesies de Cadalso, Boileau i Catul. S’interessà per la poesia oral: recollí notes d’interès folklòric i transcrigué cançons populars.
La seva producció poètica, de to volgudament menor i sempre en català, per al consum privat o semiprivat (per exemple, difusió epistolar), s’insereix en el corrent rococó del final del segle XVIII, més amarat de sentimentalisme; hi destaca la nota galant, la crònica breu d’un fet anecdòtic, l’apunt sentimental casolà i, sobretot, el tema de la nostàlgia, de l’enyor, tot amb gran delicadesa i lirisme; no hi falta, però, la nota arcàdica o la sàtira, i fins la poesia didàctica i filosòfica. Utilitzà preferentment l’heptasíl·lab i la dècima. L’any 1995 s’edità el volum Poesies.
Bibliografia
- Mas i Vives, J. (1994): Josep de Togores i Sanglada, comte d’Aiamans (1767-1831). Biografia d’un il·lustrat liberal. Barcelona, PAM / Universitat de les Illes Balears.
- Mas i Vives, J. (ed.) (1951): Togores i Sanglada (Comte d’Aiamans), J. de: Poesies. Barcelona, Curial / PAM.