El 1799 emigrà a Amèrica i residí a Veneçuela. Hi es dedicà a activitats comercials i a l’agricultura. En el moment d’esclatar el moviment independentista es posà de part de les autoritats espanyoles i intervingué en la lluita. En caure presoner dels insurrectes, el 1811 fou condemnat a mort, però el Congrés Veneçolà li commutà la pena capital per deu anys de presidi. L’any següent aconseguí escapolir-se i es refugià a Puerto Rico. En premi a la seva tasca patriòtica, Les Corts Espanyoles li concediren el privilegi de noblesa. El 1813 tornà novament a Veneçuela, on després va morir, probablement per participar de nou a la guerra contra els patriotes veneçolans.