Germà de Jacint. El 1684 fou capità de la Coronela de Barcelona. Membre de la Junta de Defensa de la ciutat durant el setge del duc de Vendôme (1697), intentà d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés. El 1704 fou membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, es negà a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a Barcelona. Durant la guerra de Successió lluità a favor del rei arxiduc Carles III, que el creà vescomte (1706) i comte (1707) de Camprodon. Morí en defensa de Barcelona, l’11 de setembre.