Fou mestre de primera educació a Montblanc i a Tarragona. D’ideologia liberal, es preocupà per generalitzar el coneixement del castellà a Catalunya a partir de l’estudi previ de la llengua catalana. Col·laborà a la premsa de l’època amb el pseudònim El Aldeano Liberal. Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona.
En col·laboració amb Ramon Vila i Figueres, redactà un Nuevo plan de enseñanza mutua (1821), i posà en pràctica les seves idees a favor del bilingüisme educatiu en el llibre Elementos de gramática castellana-catalana (1829) en què es queixa del menyspreu amb què era tractada la llengua catalana.
Escriví i traduí poesies en castellà i català, entre elles, feu la traducció del llatí al català del Símbol de sant Atanasi (1847). Publicà obres piadoses, com Vida de santa Tecla (1847), didàctiques, com El instructor de los niños (1844) i deixà manuscrits diversos reculls miscel·lanis, conservats a la Biblioteca Episcopal de Barcelona (ms. 145, 158 i 283) i l’obra Arte poética (1836), en què es percep la influència romàntica.