Estudià a Nàpols amb Durante. Tornà a Barcelona, on fou mestre de capella del marquès de Los Vélez i, segons que sembla, també de la catedral. Dirigí sovint l’execució d’òperes al Teatre de la Santa Creu, i contribuí a afermar-hi el gust pel drama líric italià. Fou el primer compositor del país que hi estrenà òperes (Antigono, 1760; Temistocle, 1762). Deixà inèdits l’oratori Arca de Dios trasladada al gran templo de Sión, avui perdut, diverses misses, salms, etc. Hom conserva a Bolonya un escrit seu de defensa contra els atacs que li dirigí el músic Jaume Caselles en el curs d’una polèmica.