Juntament amb els seus germans tenia un important negoci d’adroguer a Barcelona i fou l’arrendatari dels tabacs (1702-05) i proveïdor del pastim municipal, com també de bescuit per a l’exèrcit (des de la darreria del s XVII). Durant la guerra de Successió fou partidari del rei arxiduc Carles III; fou un dels delegats del Consell de Cent per a establir el port franc de Barcelona. Intervingué com a banquer en diverses operacions de la Companyia Nova de Gibraltar (1709-10). Contribuí a la defensa de la ciutat durant el setge de les tropes filipistes (1713-14). El 1717 tornava a ésser proveïdor de queviures per a l’exèrcit.