Traslladat a València (1856), hi estudià lleis. Conservador, fou diputat en diverses legislatures i delegat regi de primera ensenyança. Publicà algunes monografies, com La emperatriz de Nicea doña Constanza de Hoenstafen, sepultada en Valencia (1903) i El licenciado Alonso Fernández de Avellaneda ¿fue Juan Martí? (1904), però la seva obra cabdal és Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia (1898-99), que inclou una gran quantitat de notícies sobre impressors i edicions fins el 1868. Fou acadèmic de Sant Carles. Reuní una interessant biblioteca, especialment rica en fons valencians, impresos o manuscrits. El seu llegat (18 123 títols) fou la primera base de l’actual Biblioteca Municipal de València.