Seguidor del sainetista valencià Eduard Escalante, no intentà superar el seu mestre ni innovar dins el gènere.
El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe (publicada el 1912), i fins a la seva mort n’escriví 102 en català i algunes en castellà, generalment d’un acte. Les més conegudes són Terres maleïdes (estrenada el 1911 i publicada el 1919) —adaptació de La barraca de Blasco Ibáñez—, Per la fam d’heretar (1918), Voleu llum?, o València a fosques (1918), Cels de novençà (1919), Mosquit de tenda (1923), Una ajuda (1925), La pesca de la ballena (1926), Més allà de la llei (1927) o Rialles del voler (1928) —localitzada a l’època de les Germanies—, entre d’altres.
Escriví també llibrets de falla (més de seixanta) i nombrosos textos dels miracles de sant Vicent.