Vida i obra
Destacà especialment com a ninotaire i dibuixant. El 1922, a catorze anys, publicà els seus primers dibuixos i textos a l’editorial El Gato Negro, que esdevingué l’Editorial Bruguera, on col·laborà durant més de cinquanta anys. Com a dibuixant professional començà el 1924 a La Gralla de Granollers, i els seus primers dibuixos humorístics els tragué a L’Esquella de la Torratxa. Durant els anys trenta, dirigí la revista d’humor L’Esquellot de Granollers. També col·laborà a En Patufet, Virolet, Sigronet, TBO, El Papitu, Tururut, Diari de Granollers, Inquietud, L’Esquellot, Pocholo, La Campana de Gràcia, Gutiérrez, Buen Humor, Leyendas, El Monosabio, Tele-Radio, Lean i Dicen.
La seva tasca principal es desenvolupà a Pulgarcito de Barcelona, on creà personatges com Carpanta, Zipi i Zape o la minyona Petra, que de manera amable reflectien certs trets de la societat de la postguerra.
Fou un dels pioners del cinema d’animació a Catalunya i la seva primera cinta fou La rateta que escombrava l’escaleta, realitzada a Granollers en 1933-34, que obtingué una medalla de bronze en el III Concurs Català de Cinema Amateur del CEC (1934). El 1937 fou contractat pels estudis Hispano Gráfic Film dels germans Baguñà, on animà alguns plans d’un dels primers curts de la sèrie de Salvador Mestres, Juanito Milhombres, que es continuà a la postguerra. Després de la guerra fou depurat i condemnat a sis anys de presó (dels quals en complí gairebé dos) per la seva militància socialista i pels seus dibuixos a L’Esquella de la Torratxa.
El 1942 inventà i patentà un projector infantil de dibuixos, el Cine Skob, que utilitzava una pel·lícula de paper opac i impresa en color que es projectava per reflexió; posteriorment tragué una varietat del mateix invent que anomenà Cine Stuk. A la dècada del 1940, començà a treballar als estudis Dibujos Animados Chamartín, on dirigí un equip que animà la sèrie Civilón (6 CM, 1942-45); el capítol “Civilón y el pirata Aguarrás” (1944) obtingué el premi al guió escrit per García Iranzo que atorgava el Sindicat Nacional de l’Espectacle (SNE). També dirigí els curts sobre el gat Zapirón, el bebè precoç Pituco (1943-49), i dos curts didàctics per al Ministeri de Defensa, i alhora col·laborà en cintes publicitàries de dibuixos. Entre el 1948 i el 1950 dirigí i guionitzà el llarg Érase una vez. . . (La Cenicienta), per a Estela Films de Jordi Tusell.
En el camp de la literatura, publicà i estrenà les comèdies Assaig general (1957), A dos quarts de set, rapte! (1960) i L’altra cara de la lluna (1968, estr. el 1965), amb què el 1965 obtingué el premi Lluís Masriera, que havia convocat l’entitat FESTA. També estrenà les comèdies Nou passatgers per Palma de Mallorca i Festival Carpanta, que han restat, però, inèdites; textos didàctics per a Humor Gráfico: El dibujo humorístico, Los dibujos animados i La caricatura personal; i guions i diàlegs per a set episodis de la sèrie Carpanta (1960, TVE).
Bibliografia
- Artigas, J. (2001): “Josep Serra i Massana (1896 - 1980), pioner del cinema d’animació publicitari, i l’entorn de l’animació catalana a l’època de la República”, Cinematògraf, núm. 3, p. 173-208.
- Escobar, rey de la historieta. Barcelona, Bruguera, 1984.
- Pujolar, Q.: “Josep Escobar: ninots de la tendresa”, Avui, 1.01.1989.
- Roig, M.: “Josep Escobar, nuestros días claros”, El Periódico dominical, 12.11.1989.