Ardiaca de Benasc, capellà d’honor del rei, membre del tribunal de la Rota, canonge de San Isidro de Madrid. Fou tingut com el veritable autor del decret regalista d’Urquijo (1799), que deixava a mans del rei l’elecció i la confirmació dels bisbes, i per aquesta causa, exiliat de Madrid, tornà a la seva canongia de Lleida. El 1808, acusat de promoure una conspiració contra el general francès Duhesme, hagué de fugir de Barcelona. Vocal per Lleida de la Junta Superior de Catalunya, fou elegit per aquesta diputat a les corts de Cadis. Hi féu una proposta (1811) de reforma de legislació en sentit uniformista, a la qual s’oposaren Ramon Llàtzer de Dou i Felip Aner d’Esteve, i aprovà l’abolició de la inquisició. De nou diputat a les corts del 1820, en fou elegit president. Era designat també arquebisbe de Sevilla, però la Santa Seu no el reconegué mai. Posteriorment, ja no es mogué de Madrid fins que morí.