Exercí com a ginecòleg, fundà La Mutual Leridana, i presidí del Col·legi de Metges de Lleida (1919).
Fou tinent d’alcalde de Lleida, diputat provincial per Balaguer i diputat per Lleida (1931). Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat (1917 i 1921). Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida. Ocupà el càrrec de ministre del Treball (1933-34) i de Sanitat (1934) sota els governs Lerroux i Samper. També fou senador i col·laborador de les revistes Lleida i Vida Lleidatana.
Com a poeta, fou guardonar amb la Flor Natural als Jocs Florals de Lleida (1904), la Flor Natural i l’Englantina d’Or als de Barcelona (1927) i proclamat mestre en gai saber el 1928. La seva obra s’inclou dins de la poesia de temes populars i el jocfloralisme amb Campànules (1923), Clarors (1927) i Floralesques (1928). A partir dels anys trenta, evolucionà cap a una progressiva conceptualització, amb llibres com L’argall (1931) i Arquimesa (1936). El seu exili a Occitània el 1936 i a Andorra a partir del 1942, on residí fins al 1951, consolidà aquest procés i desembocà en l’abandonament progressiu de les formes tradicionals: Corrandes i madrigals (1946), Flautes al vent (1949) i Fites (1951). La seva poesia fou aplegada el 1996 a Obra poètica.
Interessat per l’estudi del folklore i la música popular de les terres de Ponent, fou membre fundador del Centre Excursionista de Lleida el 1906.