Estudià al conservatori de València i guanyà diferents primers premis i la medalla d’or (1866). El 1876 fou professor de l’Escuela Nacional de Música de Madrid; les seves obres didàctiques foren adoptades pel conservatori de Madrid. Autor d’obres religioses per a veus i orgue i de cançons per a cant i piano. Les seves obres més conegudes són la Serenata moruna i un himne dedicat a Calderón.