Fill de Cristòfor de Potau i d’Oller, es doctorà en dret civil. Anà a Madrid com a ambaixador barceloní, juntament amb Pau Ignasi de Dalmases, germà de la seva muller, per tal de resoldre les diferències entre els catalans i Felip V i també per tal d’alliberar el seu pare, presoner. Tot i la seva dignitat d’ambaixador, fou immediatament empresonat. Dut a Àvila i Pamplona —on morí el seu pare—, fou alliberat en un bescanvi de presoners. Tornà a Barcelona, on el rei arxiduc Carles III el féu marquès de Vallcabra (1707). Fou capità de la Coronela de Barcelona, però desistí el 1713 i s’establí a Sabadell. Els seus béns foren confiscats per Felip V.