Josep Feliu i Codina

Josep Serra (pseud.)
(Barcelona, 1845 — Madrid, 1897)

Josep Feliu i Codina, en un apunt de Marià Foix

© Fototeca.cat

Dramaturg i periodista.

Germà d’Antoni Feliu. Es llicencià en dret (1867). Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració dels governs civils de Conca i Barcelona. El 1866 estrenà la seva primera comèdia, Un mosquit d’arbre, a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler i Hubert. Amb el pseudònim de Josep Serra, col·laborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant (1875) o La mà de l’inglès (1879). El seu primer drama, Los fadrins externs (1871), que tracta sobre la institució de l’hereu, assenyala la línia de la seva producció posterior: la mitificació del món rural per mitjà d’un sentimentalisme distorsionat. Novel·là dos drames de Frederic Soler (La dida i Lo rector de Vallfogona) i adaptà al teatre les rondalles populars Lo tamboriner (1876) i Lo pont del diable (1876).

A partir del 1878 incrementà i diversificà la seva activitat literària: escriví la narració Lo Bruc (1880), i, per al teatre, Lo rabadà (1878), Lo mestre de minyons (1878) i diverses peces caricaturesques (Cofis i mofis, 1879; A ca la sonàmbula, 1881; Un pis de l’Ensanxe, 1886). En teatre, les seves peces més ambicioses i de més difusió foren Lo mas perdut (1881), Lo gra de mesc (1883), primer drama burgès en prosa, i Lo nuvi (1898), estrenat pòstumament.

Es traslladà a Madrid i hi estrenà una sèrie d’obres que volien compondre un retaule dels costums d’Espanya i que el convertiren en una de les figures de més prestigi del teatre castellà: La Dolores (1892), Miel de la Alcarria (1895), María del Carmen (1896), traduïda al francès i estrenada a París, i La real moza (1897).

A Barcelona fundà les publicacions La Pubilla (1867), Lo Nunci (1877) i La Jornada (1883), i, a Madrid, dirigí La Iberia.

Algunes de les seves obres esdevingueren sarsueles, drames lírics i òperes. Enric Granados obtingué un gran èxit amb Miel de la Alcarria, estrenada el 1897, Los ovillejos (1898) i María del Carmen (1898), i Tomás Bretón amb La Dolores (1892). De l’obra en català destacaren les sarsueles La Rambla de les flors (1871), en la qual col·laborà amb Soler, amb música de Josep Teodor Vilar (1875), La barretina, de Francesc Pérez Cabrero (1882), i L’esparver, de Cosme Ribera (1887).