Pertanyia a una família burgesa catalana que li pogué pagar els estudis musicals. El seu pare, aficionat a la música, duia el jove Ferran a veure òpera italiana. Començà a compondre de molt jove, quan encara no havia completat la seva formació musical. També, en aquesta primerenca etapa de la seva vida, s’entretenia cercant sonoritats en la guitarra i el violí. Es formà a l’Escolania de Montserrat (1790-95), on sistematitzà i amplià els seus coneixements musicals sota el mestratge d’Anselm Viola; sobre l’ensenyament rebut deixà més tard una interessant relació escrita.
El 1795 s’establí a Barcelona, on escriví i estrenà l’òpera Telemaco nell’isola di Calipso (1796) i estudià a l’acadèmia militar, d’on sortí oficial (1800). Després anà a Madrid, on gaudí del mecenatge de la duquessa d’Alba, la qual li encarregà una òpera bufa. A la mort de la duquessa (1802) passà a ser protegit del duc de Medinaceli. Tingué un petit càrrec administratiu reial a Màlaga (1804-08), ciutat on contactà amb els cercles il·lustrats i oferí diversos concerts. També s’hi relacionà amb el mestre de capella de la catedral, Joaquín Tadeo de Murguía. Pels volts del 1808, amb motiu de la guerra de la Independència, retornà a Barcelona com a administrador dels béns del duc de Medinaceli a Catalunya. Afí als ideals de la Il·lustració francesa, s’allistà a l’exèrcit napoleònic i arribà al grau de capità. Al final de la contesa, la seva condició d’afrancesat el portà a l’exili a París. La seva Canción patriótica (1820) fou adoptada pels adversaris de Ferran VII. Reconegut a París el seu talent musical per Méhul i Cherubini, es traslladà a Londres (1815-23), on estrenà l’òpera còmica La feria de Smirna i tres ballets, i triomfà com a guitarrista i mestre de cant. Dificultats econòmiques el menaren vers Prússia i poc després, el 1823, a Rússia, junt amb la dansarina Félicité Virginie Hullin. En aquest darrer país compongué, entre altres obres, algun ballet, com ara Cendrillon. Félicité actuà al Gran Teatre d’aquesta ciutat com a primera ballarina; ell escriví una Marxa fúnebre (1825) en honor del tsar Alexandre I, i estrenà el seu extraordinari ballet Hercule et Omphale (1826) amb motiu de la coronació del tsar Nicolau I. Tornà a París cap al 1827 i s’hi establí, llevat d’una estada a Londres. Els darrers anys de la seva vida estigueren marcats per les dificultats econòmiques, i morí en una situació propera a la misèria.
El seu cèlebre Méthode pour la guitare (1830), tractat que ha esdevingut un clàssic, fou publicat a Londres i a París i gaudí d’una gran difusió i influència a l’Europa del moment. Més tard hi afegí una Nouvelle méthode (s. d.). La seva nombrosa i atractiva producció per a guitarra —estudis, fantasies, sonates o variacions— el convertí en un referent de la música per a aquest instrument en el tombant de segle. En l’estil guitarrístic de Sor, amb una sensibilitat propera al Romanticisme, el més important era la sonoritat i no pas les possibilitats polifòniques de l’instrument. En l’apartat de música instrumental, a més de la guitarra, compongué solos i duets per a piano, música de cambra i música per a orquestra. El seu catàleg inclou, també, una no menys interessant producció de música vocal: òperes, boleros, seguidilles, tonadillas, cançons, àries —amb textos espanyols, italians i anglesos—, himnes patriòtics, etc. Així mateix, és autor de música sacra, com ara motets, una salve i una missa.
Obra
D’entre les prop de 70 obres per a guit. sola, cal destacar: Tema, Variacions i Minuet, op. 3 (publ. Sor i Muntades, Josep Ferran1810); Sonata, op. 15b (publ. Sor i Muntades, Josep Ferran1810); Six Petites Pièces (publ. 1814); Fantasia, op. 7 (publ. 1814); Sis Divertimenti, op. 2 (Sor i Muntades, Josep Ferran1815); Fantasia, op. 4 (publ. Sor i Muntades, Josep Ferran1815); Six Divertimenti, op. (publ. Sor i Muntades, Josep Ferran1819); Variacions sobre un aire de ‘La flauta màgica’, op. 9 (publ. 1821); Quatrième Fantaisie (publ. 1822); Sis Divertimenti, op. 13 (publ. 1819); Folies d’Espagne i Minuet, op. 15a (publ. 1822-25); Fantasia: Variacions sobre el ‘Nel cor piu non mi sento’ de Paisiello, op. 16 (publ. 1823); Sis valsos, op. 17 (publ. 1823-25); Sis Valsos, op. 18 (publ. 1823-25); Sis Aires de ‘La flauta màgica’, op. 19 (publ. 1824-25); Fantasia: Les Adieux, op. 21 (publ. 1825); Sonata, op. 22 (publ. 1825); Sonata, op. 25 (publ. 1827); Douze Études, op. 29 (publ. 1827); Fantasia, op. 30 (publ. 1828); Vingt Quatre Leçons, 2 vol., op. 31 (publ. 1828); Six Petites Pièces, op. 32 (publ. 1828); L’Encouragement, 2 guit., op. 34 (publ. 1828); Vingt Quatre Exercices, 2 vol., op. 35 (publ. 1828); Trois Pièces de Société, op. 36 (publ. 1828); Sérénade, op. 37 (publ. 1828 o 1829); Divertissement, 2 guit., op. 38 (publ. 1829-30); Sis valsos, op. 39 (publ. 1829-30); Les Deux Amis, 2 guit., op. 41 (publ. 1829-30); Souvenir d’Amitié, Fantasia, op. 46 (publ. 1831); Divertissement Militaire, 2 guit., op. 49 (publ. 1832); À la bonne heure, Sis Valsos, op. 51 (publ. 1832); Morceau de Concert, op. 54 (publ. 1833); Fantaisie Elégiaque, op. 59 (publ. 1836); Souvenir de Russie, 2 guit., op. 63 (publ. 1838-39).
Altres obres són: Telemaco, òpera (1796); diverses obres per a pno. sol (entre les quals: Les Cuirassiers, publ. 1821; Les choisies, publ. 1822); 3 obres per a arpolira; 2 ballets conservats (Cendrillon, 1822; Le Sicilien ou L’Amour Peintre, 1827); 2 simfonies (no conservades); diverses obres vocals (entre les quals: 4 cançons patriòtiques espanyoles, prop de 30 seguidilles i boleros, algunes cançons catalanes, franceses i italianes).
Bibliografia
- Gómez Amat, C.: Siglo XIX, dins Historia de la música española, vol. 5, Alianza, Madrid 1988
- Jeffery, B.: Ferran Sors, compositor i guitarrista, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1982
- Martín Moreno, A.: Siglo XVIII, dins Historia de la música española, vol. 4, Alianza, Madrid 1983
- Jeffery, Brian: Ferran Sors: compositor i guitarrista, Curial Edicions Catalanes; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1982
- Moser, Wolf: Fernando Sor: Versuch einer Autobiographie und gitarristische Schriften, Gitarre Laute, Köln 1984
- Rocamora i Vidal, Manuel: Fernando Sor (1778-1839): ensayo biográfico, Tall. Enrique Tobella, Barcelona 1957
- Jeffery, Brian: Fernando Sor, composer and guitarist, Tecla Editions, London 1977
- Piris, Bernard: Fernando Sor: une guitare à l’orée du romantisme, Aubier; Festival d´Arles, [França] 1989
- Olcina Aya, Emili: Apuntes sobre Ferrán Sors y la creación romántica en la España de Goya, Laertes, Barcelona 1993
- Sor i Muntades, (Josep) Ferran: Méthode pour la guitare, Imp. de Lachevardière, Paris 1830
- Sor i Muntades, (Josep) Ferran \ Coste, N.: Método completo para guitarra. Méthode de guitare, Schonenberger, Paris 1851
- Butts, David Leon: A computer-assisted statistical investigation of selected variables in the solo guitar studies of Fernando Sor: implications for pedagogy and performance, U.M.I., Dissertation Services, Ann Arbor, Michigan 1994