Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1887, i més tard ensenyà. A l’Exposició Universal de 1888 construí el pavelló de Sevilla. Marxà a Xile el 1889 contractat pel govern d’aquell país per dirigir les obres públiques. Fou un dels creadors de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile (1897), on fou professor, i també exercí a l’Escola de Belles Arts i a la Universitat de Xile. En mèrit al seu treball, el 1937 la Universitat Central de Santiago i la Universitat Catòlica de Santiago li feren un homenatge en motiu dels 50 anys de l’exerci de la seva professió. Dins de la seva obra arquitectònica, projectà i dirigí la construcció dels palaus de Guzmán, Madariaga i Letelier. També construí altres edificiss públics, cases, esglésies i monuments a Santiago i a Viña del Mar, i també a Los Andes i a Río Blanco. Fou president del Cercle Espanyol (1901-02) i fundador i president del Centre Català de Santiago de Xile (1907-09 i 1921-22).