Es graduà de batxiller en cirurgia a Osca. Ingressà a l’orde com a germà coadjutor. En produir-se l’expulsió dels jesuïtes (1767), passà a Itàlia. El 1782 fou ordenat sacerdot a Bolonya. Publicà al voltant d’unes 80 obres sobre temes mèdics, botànics i religiosos, en castellà, llatí i italià; se'n destaquen Nueva razón de la medicina práctica (Venècia 1775) i una edició crítica (Ferrara 1774, Bolonya 1786) d'Opera omnia (publicada a Madrid el 1738), del monjo de Montserrat Josep de Sant Benet.