Estudiós de llengües com ara el grec i el sard, exercí de professor d'aquestes llengües al liceu de l’Alguer. Fou l’iniciador de la represa de relacions culturals catalanoalguereses en entrar en relació amb l’arqueòleg Francesc Martorell i Peña.
Manuel Milà i Fontanals, amb qui mantingué correspondència, el donà a conèixer a Catalunya en publicar-li un poema a “Lo Gai Saber” (1869).
Uns quants anys més tard fou col·laborador d’Eduard Toda, cònsol a l'Alguer, per mediació del qual esdevingué un dels delegats a l’Alguer de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.
Fou autor de nombrosos poemes en català, que abasten de la lírica a la sàtira política, alguns dels quals publicats a La Renaixença i La Il·lustració Catalana (1880-94).