Estudià a la Universitat de València i fou deixeble de Vicent Gascó. Acadèmic de mèrit de Sant Carles (1785), hi fou tinent de director (1791) i professor de matemàtiques fins el 1794, data en què emmalaltí. Fou mestre major de la ciutat i capítol de València. De la seva obra es destaquen els banys de l’Hospital General i la casa del Magister de València, la capella de la Comunió de la parròquia de Manises, l’ampliació de la Xèrica i la construcció de les de Benafer, de Caudiel —avui destruïda— i de Requena. Traçà també la catedral d’Eivissa.