Llicenciat en medicina (1950) per la Universitat de Barcelona, treballà a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la Universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda (1954-57), on descriví el quadre de l’aldosteronisme transitori postoperatori. Instal·lat el 1957 als EUA, treballà al Departament de Bioquímica de la Universitat de Utah a Salt Lake City i, posteriorment, entre el 1960 i el 1961, com a endocrinòleg al Pfizer Research Medical Laboratory de Groton (Connecticut), on s’interessà pel camp emergent de l’enginyeria biomèdica i l’aplicació dels ordinadors en medicina i es convertí en un especialista en la matèria. Entre el 1967 i el 1982 impartí classes d’enginyeria biomèdica a la Universitat Marquette de Milwaukee (Wisconsin). Format en medicina nuclear, fou professor i director clínic del Servei de Medicina Nuclear del VA Medical Center de Milwaukee (1970-83). El 1983, i fins a la seva jubilació, passà a dirigir el Servei de Medicina Nuclear del Jerry L Pettis Memorial Veterans Hospital, a Loma Linda (Califòrnia), on, al mateix temps, fou nomenat professor del Departament de Radiologia de la Facultat de Medicina de la mateixa ciutat. És autor de Biological and Clinical Effects of Low-frequency Magnetic and Electric Fields, del tractat religiós Motives and Implications of Assent i d’Introducció a l’enginyeria biomèdica (1976, premi Dr. August Pi i Sunyer 1975).
Malgrat que feu la seva carrera a l’estranger, mantingué el vincle amb Catalunya, i fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i impartí classes a les universitats catalanes. Fou premiat en els Jocs Florals de la llengua catalana (1974 i 1975) i impulsà la creació del Casal dels Catalans de Califòrnia, que presidí (1989-91).