Josep Ginés i Marín

(Polop, Marina Baixa, 1768 — Madrid, 1823)

Escultor.

Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i el 1786 fou pensionat per aquesta entitat per estudiar a l’Academia de San Fernando. Les primeres obres foren la decoració de la façana de la sala de ball del palau del marquès de Cogolludo i l’ornamentació de l’escala del Palacio Real. Carles IV li encarregà (1790) alguns grups per al seu famós Pessebre; són notables l’harmonia de conjunt i la perfecció de detall del dels Innocents. El 1794, malgrat la seva joventut, fou nomenat escultor de cambra honorari. Intervingué com a tal en ornamentacions per a la Casita del Príncipe d’El Escorial i per a la Casa del Labrador d’Aranjuez, esculpí el grup dels evangelistes per a la capella del Palacio Real, etc. El 1800 fou nomenat estucador de cambra, i l’any 1814 acadèmic de mèrit de San Fernando. Vinculades a les obres que esculpia com a primer escultor de Ferran VII, en féu moltes altres de caràcter oficial a Madrid, com les figures i els trofeus militars de la porta del Museo de Artillería, la de la Inspección de Milicias i el grup que corona la porta de Toledo. Fou el millor escultor de la seva època a Madrid. El seu estil acadèmic i neoclàssic tingué alhora accents de fogosa inspiració.