Titulat a Barcelona el 1905. Autor de la casa dels Barquets i de la casa Girbau a Sant Feliu de Guíxols (1910). El 1912 obtingué una plaça a la secció d’art modern dels Museus de Barcelona, i el 1914 guanyà, amb Jaume Torres i Grau, el concurs per a la casa de correus de Barcelona, que no executà fins el 1927, dins un acusat historicisme. Esdevingué arquitecte municipal de Barcelona, i arribà al càrrec d’arquitecte cap de la Comissió de Cultura. Construí, a Barcelona, (1917-23) els grups escolars municipals Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura, en els quals esdevingué definidor de l’estil arquitectònic del Noucentisme ple, que es basa en l’època blanca, popularista i mesuradament barroca de Josep Puig i Cadafalch —amb qui el 1909 havia fet un projecte neogòtic per a l’església del Cor de Maria, de Buenos Aires—. Contra la irregularitat dels dissenys modernistes ell oposà regularitat i eficàcia, i contra l’exuberància decorativa d’aquells, ell disposava els abundants elements decoratius de la terra cuita o l’esgrafiat sense ultrapassar mai els marcs que eren donats per la mateixa estructura de l’edifici. El 1919 restaurà la Casa de l’Ardiaca, i el 1924 amplià la Maternitat. Al Pavelló de la Ciutat de l’Exposició Internacional del 1929, un Noucentisme molt despullat s’acostava ja als corrents moderns, i al grup escolar Collasso i Gil (1932) ja s’alineava al costat de l’escola holandesa en maó vist. Fou acadèmic de Sant Jordi (1933) i, com a historiador de l’art, publicà, en col·laboració amb el seu mestre Josep Puig i Cadafalch —de qui fou professor ajudant a la càtedra d’història de l’art als Estudis Universitaris Catalans— i amb Antoni de Falguera, l’obra bàsica L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18).
Josep Goday i Casals
© Fototeca.cat
Arquitecte.