Josep Grau i Garriga

Grau-Garriga
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 18 de febrer de 1929 — Saint Mathurin Sur Loire, Angers, Maine i Loira, 29 d’agost de 2011)

Josep Grau i Garriga

Grau-Garriga

Pintor i tapisser, conegut professionalment com a Grau-Garriga.

De família pagesa, s’interessà per l’art en conèixer les col·leccions d’art romànic i gòtic del Museu d’Art de Catalunya (actualment Museu Nacional d’Art de Catalunya). Format a les escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona, el 1943 començà a treballar en una agència de publicitat, activitat que podia compaginar amb les seves inquietuds artístiques. Inicialment treballà en pintura mural. Presentà la seva obra pictòrica en exposicions individuals i col·lectives i també realitzà frescos per a esglésies, com ara els de l’ermita del Sant Crist de Llaceres de Sant Cugat del Vallès (1956) o del santuari de Santa Maria de Paretdelgada de la Selva del Camp (1959).

El 1957 anà, becat per l’empresari tèxtil Miquel Samaranch, a París, on fou deixeble i col·laborà amb Jean Lurçat, amb qui aprengué la tècnica del tapís contemporani i de recerca, al qual es dedicà amb preferència des d’aleshores. De tornada a Catalunya, col·laborà en el projecte de Samaranch de revitalització de la Casa Aymat per a la producció de tapissos (actualment integrada al Museu de Sant Cugat), que donà lloc a l’Escola Catalana del Tapís, de la qual fou director artístic fins a la fi de la dècada dels anys seixanta. A partir del 1959 creà un llenguatge propi d’expressió tèxtil incorporant nous materials i diferents textures. L’any 1964 feu la primera exposició de tapissos a Catalunya a la Sala Gaspar de Barcelona.

Els seus tapissos/collage adquiriren progressivament caràcter escultòric, tendència que culminà als anys setanta amb la construcció d’environaments, prenent la matèria tèxtil com a base. Participà com a tapisser i com a pintor en nombroses exposicions nacionals i internacionals i col·laborà amb Antoni Tàpies, Joan Miró, Josep Maria SubirachsAlbert Ràfols-Casamada, Josep Guinovart i altres artistes.

L’any 1969 l’International Institute of Education de Nova York li concedí una beca amb la qual residí i viatjà durant un any als EUA, el Canadà i Mèxic. A partir dels anys setanta, a banda de la creació artística es dedicà intensament a activitats de caràcter divulgatiu o pedagògic, cursos, conferències, etc.

Als anys noranta establí la residència a la ciutat francesa de Saint Mathurin (Maine i Loira), bé que mantingué els lligams amb Catalunya. El 2004 la seva ciutat natal li dedicà l’Any Grau-Garriga, amb una doble exposició de l’obra recent i dels seus orígens com a artista.

Feu tapissos per a edificis públics, com el de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (2007), i per a esglésies, com el de la parròquia de Sant Julià a Argentona. Deixà inacabat un retaule mural de 18 metres d’alçada per a l’església de Saint Mathurin.