Biografia
Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i entrà a aquest orde a Moià el 3 de desembre de 1878. Professà el 8 de setembre de 1881 i tot seguit fou enviat a Calella, encarregat de la classe de pàrvuls. Després anà a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó per cursar-hi els estudis eclesiàstics (1882-88). Rebé l’ordenació de sacerdot el 15 de juliol de 1888.
Tornà a Calella, on impartí classes de primària i de comerç. El 1893 fou destinat a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona com a prefecte de secundària dels recomanats i hi ensenyà religió, matemàtiques i llatí.
El 1900 esdevingué rector de Calella. En aquesta població potencià l’escola sucursal de l’Escola Pia del carrer de la Pansa, que tenia la consideració d’escola nacional, amb sou per al mestre escolapi que hi treballava. A les aules del carrer de Jovara introduí reformes a la primària, com els treballs manuals i els cants escolars. Per al comerç s’adaptà el pla d’estudis que el 1902 aprovà l’Escola Pia. El 1902, el Venerable Orde Tercer de Sant Francesc, que fins aleshores havia estat a la parròquia, es traslladà a l’església dels escolapis. El pare Gual cobrí la teulada i construí l’altar de la Mare de Déu dels Dolors. Intensificà la comunió freqüent amb la implantació dels Torns Eucarístics. El 1915 es traslladà a Terrassa com a professor de matemàtiques i de geografia, a més de director dels torns eucarístics. Durant tres anys (1919-21) fou rector i mestre de juniors a Alella. El 1921 anà novament a l’escola Sant Antoni. El curs 1924-25 formà part de la comunitat el pare Eusebi Milla i Alonso, que introduí del basquetbol entre els alumnes, dos anys després d’haver-ho fet a Barcelona.
L’any 1926 un atac d’apoplexia el postrà al llit sense perdre mai el coneixement. El 19 de juliol de 1936 els escolapis es veieren obligats a fugir de l’edifici i no pogueren evacuar-lo i es quedà al llit amb dos religiosos que es comprometeren a tenir-ne cura. Els revoltats que ocuparen la casa i descobriren el malalt el portaren primer a casa d’uns familiars i després a la residència de terminals Nueva Belén, on morí pocs dies després de l’entrada de les tropes de Franco a la ciutat. L’acte fúnebre tingué lloc a la porteria del col·legi de Nostra Senyora, al carrer de la Diputació, edifici tot just recuperat.
El pare Gual, amb el pare Joan Arimon, fou molt sensible a la problemàtica social: la majoria dels nois que acabaven els estudis de comerç anaven a treballar i oblidaven tot el que se'ls havia ensenyat. Al mes d’abril de 1903 crearen la Congregació Mariana i gràcies a l’ajuda de Francesc Martorell adquiriren una casa al carrer de l’Església com a seu de la congregació. Es feien classes nocturnes d’ampliació d’estudis, teatre, esport, jocs. Canvià el nom pel d’Associació Calassància de Calella.
Amb facilitat per a la versificació, escriví nombroses poesies per a estampes i ocasionals.
Obres
- "A María Inmaculada”. La Academia Calasancia (Barcelona 1 de desembre de 1904), núm. 305, pàg. 85.
- "Al meu benvolgut mestre lo R. P. Antoni Perpiñà en lo cinquangèssim any de la seva ordenació sacerdotal”. La Academia Calasancia (Barcelona 19 de juliol de 1906), núm. 344, pàg. 493-494.
- "Al novell prevere R. R. Joan Roig”. La Academia Calasancia (Barcelona 3 d’agost de 1905), núm. 320, pàg. 551.
- "En l’àlbum poètich de la senyora Na Ventureta Nonell de Jover”. La Academia Calasancia (Barcelona 6 de març de 1907), núm. 359, pàg. 246-247.
- "En una postal per la tòmbola”. La Academia Calasancia (Barcelona 16 de març de 1905), núm. 311, pàg. 291.
- "La culilla d’enguany”. La Academia Calasancia (Barcelona 30 de maig de 1911), núm. 474, pàg. 215.
- "La font del Calvari”. La Academia Calasancia (Barcelona 5 de juliol de 1906), núm. 343, pàg. 464-465.
- "Lo calvari de Sant Francesc”. La Academia Calasancia (Barcelona, 15 de febrer de 1906), núm. 334, pàg. 211.
- "Una llàgrima a la tomba de ma germana”. La Academia Calasancia (Barcelona 2 de novembre de 1905), núm. 326, pàg. 18-19.
- "Puig que Pare, Mestre i Guia / sou de joves i d’infants, / mostrau-nos del cel la via, / sant Josep de Calassanç". Goigs. Lletra de Josep Gual i Oromí i música d’Àngel M. Rodamilans [Barcelona 1927; Vilanova i la Geltrú 1948, amb una tirada numerada].
- "Puix que foreu tan ardent / devot de la Verga Pia, / aideu-nos en tot moment, / oh sant Pompili Maria”. Goigs. Lletra de Josep Gual i Oromí i música d’Eugeni Badia. Barcelona: impremta Elzeviriana, 1934.
Bibliografia
"Consueta”. Ephemerides Calasanctianae (Roma juliol-agost 1940), núm. 4, pàg. 121-122.
Vilà i Palà, Claudi (1973). Calella: Colegio Escolapio de los Santos Reyes. Salamanca: Gráficas Teixidó y Superfoto.