Biografia
L’11 de juliol de 1739 entrà a l’Escola Pia com a germà operari i hi professà després del noviciat, el 29 de novembre de 1739. A Moià col·laborà a l’acabament de l’església i s’interessà per conèixer les tècniques emprades. En acabar-se les obres, passà pels col·legis de Mataró (1749-51), Igualada (1751-52) i Oliana (1752-60), on treballà en la façana del que encara és avui l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i en la construcció de quatre cel·les per als religiosos i latrines per als religiosos i els alumnes. Cap al 1760 anà Mataró i participà en la construcció del bloc destinat a internat, a la baixada de Santa Anna i féu la fornícula de la cantonada per a la imatge de sant Josep de Calassanç. Però la tasca principal fou l’església nova, a la qual calia donar l’última empenta i que s’acabà gràcies a la constància de Josep Guàrdia. L’acompanyà en l’obra un parent seu, Vicenç Guàrdia, també fill de Calders i els pares del qual eren Joan, bracer, i Francesca. Aquest jove de 22 anys era mestre d’obres i devia dirigir l’aixecament del temple. Residia a la mateixa casa escolàpia, però morí el 26 de juliol de 1772 i fou enterrat a l’església de la baixada de Santa Anna. Josep Guàrdia es veié obligat a continuar tot sol l’obra i segurament n'assumí la direcció general des d’aquell moment.
El germà Guàrdia realitzà concretament les bases de les pilastres i tot el portal barroc, precisament la part més visible i que avui la ciutat valora i considera patrimoni arquitectònic i artístic.
Josep Guàrdia assistí a la consagració de l’església el 30 de maig de 1789 i a les festes dels tres dies següents, però en gaudí poc temps, perquè morí mig any després de la celebració inaugural. Fou el segon religiós enterrat en el gran temple.
Bibliografia
- Diccionario enciclopédico escolapio (1983). Vol. II: Biografías de escolapios. Salamanca: Ediciones Calasancias.
- Florensa i Parés, Joan (1987). “Dates de la construcció de la portada de l’església de Santa Anna”. Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria (Mataró), núm. 28, pàg. 34-35.
- Graupera i Graupera, Joaquim (1990). “El germà operari Josep Guàrdia i la construcció de l’església de Santa Anna”. VI Sessions d’Estudis Mataronins. 15 d’abril de 1989. Comunicacions presentades. Mataró: Museu-Arxiu de Santa Maria / Patronat Municipal de Cultura, pàg. 65-71.
- Picanyol, Leodegario (1956). Moià y los escolapios moyaneses. Monografía histórica. Barcelona: C. Casacuberta.
- Poch, Josep (1963). Las Escuelas Pías de Mataró. La iglesia de Santa Ana y el Hno. José Guardia de S. Juan Bautista. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana [Premi Iluro.]
- Vilà i Palà, Claudi (1972). Escuelas Pías de Mataró. Su historial pedagógico. Salamanca.