Intel·lectual de tendència republicana federal, desenvolupà una intensa activitat en la premsa catalana, espanyola i llatinoamericana, combinada amb la militància política i una producció assagística i memorialística centrada en el republicanisme, el laïcisme, el regionalisme i la vida cultural reusenca. El 1859 fundà a Reus el Centro de Lectura, on exercí diversos càrrecs, i en fou redactor dels òrgans de difusió, entre els quals El Eco del Centro de Lectura i l’Álbum de Euterpe, editat per la societat coral filial. El 1860 fundà el diari demòcrata El Porvenir i el 1862 l’Álbum de Euterpe, que es traslladà a Barcelona (1863) i posteriorment a Madrid (1864).
Participà en les publicacions claverianes —com El Metrónomo— i col·laborà en nombrosos periòdics i revistes, entre els quals Revista de Cataluña, La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa (i els seus almanacs), La Il·lustració Llevantina, El Poble Català, Las Circunstancias i diversos diaris sud-americans. Fou corresponsal a Madrid de La Renaixença durant més de dues dècades. Usà sovint pseudònims i destacà com a ressenyista literari.
El 1864 s’establí a Madrid, on fou redactor de La Democracia (1864-66), dirigida per Emilio Castelar, amb qui mantingué una relació política i intel·lectual estreta. El 1873, ja com a diputat, dirigí La Discusión i, posteriorment, El Pueblo Español (1878). El 1874, a la mort de Josep Anselm Clavé, dirigí durant un temps El Eco de Euterpe.
Celebrà la restauració dels Jocs Florals, però en criticà el conservadorisme i defensà una literatura catalana progressista, en debat —cordial però crític— amb Víctor Balaguer. Intervingué en la Revolució de Setembre de 1868 a Reus, on fou secretari de l’Ajuntament, i aquell mateix any fundà La Redención del Pueblo, òrgan del republicanisme federal (1868 i 1871). El 1869 signà el pacte federal de Tortosa i promogué el laïcisme amb El matrimonio civil según se practica en la ciudad de Reus. Fou diputat provincial (1870) i diputat a Corts per Reus (1873). Durant els primers anys de la Restauració seguí Castelar.
És autor d’obres d’assaig polític i cultural i de memòries. Publicà Fortuny y sus cuadros (1877), una de les primeres biografies de Marià Fortuny; Guzmán Blanco y su tiempo (1883), a Caracas; El regionalismo en la nación (1889), i Coses de Reus. Records d’un jove que ja no ho és (1900; segona part publicada el 1965). El 1879 publicà El general Bolívar i deixà inacabada una història de Reus. Part de les seves col·laboracions llatinoamericanes foren aplegades en volum a Caracas, prologat per Castelar, amb el pseudònim d’Hortensio. Prologà l’aplec pòstum Florescència (1902) del seu fill Hortensi Güell.
Bibliografia
- Anguera, P. (1992), vol. I, p. 281-296
- Corretger, M. (2005), p. 77-123
- Corretger, M. i Ferré, X. (2007)
- Costafreda, M. (1995), p. 147-154.
- Iglésies, J. (19651)
- Iglésies, J. (19652), p. 15-21.