De molt jove es traslladà a Barcelona, on obrí una llibreria i hi fundà els periòdics El Examen (1868) i El Siglo XX. El 1871 es traslladà a Madrid, on fundà i dirigí El Eco de la Patria. Conservador primer i liberal de Sagasta després, el 1872 anà com a voluntari a la guerra de Cuba. Publicà, entre altres moltes obres, La farsa social (Cartas a Emilio) (segona edició del 1865), Retrato histórico de Francisco II (1867), Colección de tratados celebrados entre España y las demás naciones desde 1801 hasta Amadeo I (1871), la novel·la de costums A bordo del vapor Guipúzcoa (1872), Historia de los voluntarios cubanos (1876) i un estudi biogràfic, Víctor Balaguer (1876).