Biografia
Començà els estudis al seminari de Vic, però demanà entrar a l’Escola Pia i vestí la sotana escolàpia a Moià el 14 d’octubre de 1827; allí mateix professà el 7 de desembre de 1828. Acabats els estudis eclesiàstics i uns anys de dedicació a l’escola, el 1835 es refugià a Itàlia fugint de les lleis de supressió i secularització de Mendizábal. Treballà als escolapis de Rieti (1836-44) com a director d’interns i professor de llatí de grec; També fou preceptor d’aquesta segona matèria dels fills del cònsol anglès. El 1844 tornà a Catalunya a petició del pare Calassanç Casanovas i quedà com a director de l’internat de Sant Antoni de Barcelona. Amb la restauració de l’orde el 1845, fou professor de teologia i de filosofia dels juniors primer a Barcelona i després també a Moià. El 1857 fou enviat de professor de l’Escola Normal de Guanabacoa (Cuba); hi ensenyà entre altres matèries la pedagogia de la qua creà un manual. Fou director de la Normal (1861-66) i rector de la comunitat (1868-73). El 1866 tancà la Normal i convertí la casa en un col·legi de primària i secundària segons les lleis espanyoles. Posteriorment esdevingué professor de religió del recent creat institut de batxillerat de l’Havana (1863-73).
El 1875 tornà a Catalunya, però tot seguit fou reclamat a Roma com a secretari del pare general Calassanç Casanovas per acompanyar-lo a la visita a l’Escola Pia d’Europa Central. El contacte i les converses amb l’escolapi hongarès Benedek Csaplár el portaren a promocionar, quan tornà a Espanya, l’estudi del propi orde i la creació dels arxius.
El 1878 fou elegit provincial i tornà a Catalunya. Per motius de salut renuncià al càrrec el 10 d’octubre de 1881 i es retirà a Moià, però continuà donant classes de filosofia i de pedagogia.
Traduí de l’italià a l’espanyol el llibre El Educador Católico según el espíritu de san José de Calasanz del pare Atanasio Canata. Aquest llibre es convertí en el text de formació de l’esperit calassanci per als novicis i juniors durant dècades. En algunes de les edicions espanyoles no hi figura el nom del traductor perquè no semblà adient que fos un català.
En els discursos pronunciats a Guanabacoa amb motiu de la inauguració de curs o de repartiment de premis, sempre defensà que la família era l’educadora natural i primera dels fills. La funció de l’Estat consisteix en crear el clima de seguretat a fi de poder portar-se a terme l’educació per la família.
El pare Jofre és un dels escolapis que encararen la restauració legal de l’orde el 1845 com a punt per a reestructurar-la fomentant l’estudi entre els juniors, no sols en filosofia i teologia, sinó també en matemàtiques i ciències.
Obres
- Necrologia Rmi. P. Josephi Calasanctii Casanonas a Scto. Francisco Scholarum Piarum Praepositi Generalis. Barcelona, Luis Niubó, 1889.
- Discurso pronunciado por el Director de la Escuela Normal Elemental de Guanabacoa en el acto inaugural de los exámenes de los alumnos de dicha escuela, La Habana, Imp. El Tiempo, 1860, 1861, 1862, 1863, 1867.
- Discurso leído en la solemne apertura de los cursos de 1ª y 2ª enseñanza en las Escuelas Pías de Guanabacoa, 1868, 1870.
- Canata, Atanasio: El educador católico según el espíritu de San José de Calasanz (traducció de l’italià per Josep Jofre). Valencia: Imp. Ortega, 1886.
- Sermón inaugural de la iglesia de Cienfuegos, Cienfuegos 1867.
- «El Estado y la Educación», en Revista Calasancia (1890), pp. 363-370.
- Lecciones de pedagogía explicadas a los alumnos de la Normal de Guanabacoa, Cuba 1856-1865. Manuscrit en APEPC: 08-03 / caixa 5, núm. 14; publicat a Archivum Scholarum Piarum, (Roma 2010), núm. 67, pàg. 103-145.
Bibliografia
«Consueta», Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et Ultra Maria qui pie in Domino obierunt anno 1889. Madrid: Impr. de Luis Aguado, 1890; núm. 86.
Diccionario Enciclopédico Espasa-Calpe, vol. 28 (2ª parte), p. 2835.
Diccionario enciclopédico escolapio, vol. II, p. 306.
Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, vol. II, p. 431.
Diccionari dels catalans d’Amèrica, vol. II, p. 401.
Diccionari biogràfic Alberti, vol. II, p. 483.
Alonso Marañón, Pedro Manuel: La iglesia docente en el siglo XIX. Escuelas Pías en España y en América. Formación del profesorado y expansión educativa. Guadalajara, Servico de Publicaciones de la Universidad de Alcalá, 1996.
Falguera, Lluís: Libro de oro (1617-1917), Barcelona 1918.
Florensa, Joan: «Notas para una historia de la historiografía escolapia», en Analecta Calasanctiana (1993), n. 69, pp.77-93.
Florensa, Joan: «Els escolapis a Guanabacoa (Cuba) durant l’etapa colonial», en Analecta Sacra Tarraconensia (1993), n, 66, pp. 79-109.
Florensa, Joan: «Los escolapios de Cataluña y el decenio de supresión de religiosos (1835-1845)», en Analecta Calasanctiana (2002), núm. 87-88, pàg. 415.