Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments (setembre-desembre del 1936), de serveis públics (del desembre del 1936 a l’abril del 1937), d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social (abril del 1937) i de nou de serveis públics (abril-maig del 1937). Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya (del juliol del 1937 al gener del 1939). A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”.