Doctor en ambdós drets, fou advocat de la ciutat. Era deixeble de Llorenç Mateu i Sanç. Fou el continuador del Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia, iniciat per Gaspar Gil Polo. El 1669 publicà un arbitrista Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen. El 1675 publicà també De la institució, govern polític i jurídic, observàncies, costums, rentes i obligacions dels oficials de les il·lustres Fàbriques Vella, dita de Murs e Valls, i Nova, dita del Riu, de la insigne, lleal i coronada ciutat de València, amb excel·lents gravats de Francesc Quesádez.