Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i completà la formació amb una estada a Nova York. Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros (1957), premiat a Mont-real i a Oberhausen. Posteriorment rodà més documentals, produïts pels estudis Balcázar: Fiesta en Pamplona (1959), Velázquez (1961), El rejón (1961) i Tierra del Fuego (1962).
L’any 1963 estrenà el seu únic llargmetratge, Vida de familia, una visió crítica de la burgesia catalana i també la seva obra més aconseguida i personal. Tanmateix, l’escàs ressò que obtingué el film l’obligà a continuar dedicant-se a la filmació de curts turístics produïts per al No-Do del règim franquista, i documentals, entre els quals hi ha Barcelona y el modernismo (premiat a Praga el 1967), Lanzarote (Brussel·les, premiat a Brussel·les el 1972) o la sèrie televisiva Estrellas españolas de la ópera (1977-79).
Col·laborà també en alguns guions, entre els quals el del film Plácido (1961), de Lluís Garcia Berlanga.