Vida
A quinze anys ja realitzà un primer curt força sorprenent, La agonía de Agustín (1975). Amb manifestacions cinematogràfiques de petit format, o de manera més privada i entre amics, continuà el procés d’autoaprenentatge i de recerca d’una manera pròpia d’expressar-se amb films de totes les mides i formats: curts i llargs en 8, 16 i 35 mm.
En 8 mm realitzà El orificio de la luz (1977); Apuntes de un rodaje (1982), que és una mena de making off personal de Dulces horas de Carlos Saura; Elogio a las musas (1977) i La dramática pubertad de Alicia (1978).
Afrontà el pas dels 16 als 35 mm amb Memorias de un paisaje (1979) i Naturaleza muerta (1981), respectivament. També realitzà Film familiar (1976-78), Diario de Marga (1980) i Retrato de Vicky (1982, vídeo).
El tema de la pubertat, recurrent en la seva filmografia inicial, es consumà al primer llarg que feu en 35 mm, Los motivos de Berta (Fantasía de pubertad) (1983), que topà amb problemes de distribució però tingué una extraordinària acollida per part de la crítica i els festivals més prestigiosos. El 1988 realitzà “Eulalia - Marta. Abril 1988” com a part de City Life, un film d’episodis impulsat pel Festival de Rotterdam per tal de donar suport als nous talents del cinema europeu. La seguí Innisfree (1988-90), un retrat sobre els escenaris irlandesos on John Ford rodà The Quiet Man situat entre el documental i la ficció. Amb aquest film encetà una manera de fer cinema reflexiva i rigorosa, que dona molta importància a la fase de muntatge. En aquesta línia realitzà Tren de sombras (1996-97).
Alterna la seva carrera cinematogràfica amb la docència a la Universitat Pompeu Fabra, presentà l’any 2001 En construcció, un reportatge sobre el Raval de Barcelona que rodà al llarg de tres anys i que rebé el premi especial del jurat del Festival de Sant Sebastià, el Goya i el Premio Nacional de cinematografia del Ministeri de Cultura. Aquesta mirada punyent a la transformació urbanística i social del Raval ha obtingut una magnífica acollida no sols de la crítica, sinó del públic; el millor premi a la tenacitat de Guerín, que entre molts altres guardons ha rebut el Nacional de Cinematografia 2001 del Ministeri de Cultura en reconeixement a tota la seva trajectòria.
L’any 2007 estrenà En la ciudad de Sylvia, una història d’amor ambientada a Estrasburg, i el 2010 Guest, un documental elaborat a partir de les filmacions realitzades en festivals d’arreu del món als quals ha assistit al llarg de la seva carrera cinematogràfica. El 2015 estrenà La academia de las musas i guanyà el premi a millor pel·lícula al Festival de cinema europeu de Sevilla.
Altres films
1976 Furvus (CM).
1977 Acuérdate de Isabel (CM).
1986 Souvenir (CM); 40 años de moda española (migmetratge documental de la sèrie tv De moda).
Bibliografia
- d. a.: Dossier José Luis Guerín i Guerín sobre “En construcció”, “Projeccions de cinema”, núm. 2, 2000, p. 18-39, i núm. 4, 2002, p. 4-16; El cine de José Luis Guerín: La pureza de la mirada, “Solaris”, núm. 4, 1991, p. 42-54; Reencuadres: José Luis Guerín, “Banda Aparte”, núm 12, 1998, p. 17-37.
- Garcia i Ferrer, J.M. i Martí i Rom, J.M.: “Surcando el jardín dorado” (Un viatge pels films de J.L. Guerín i les fotografies d’E. Momeñe). Cineclub de l’Associació d’Enginyers, Barcelona 1984.
- Torres, S.: “Los motivos de Guerín”, Nosferatu, núm. 9, 1992, p. 38-47.