Llicenciat en dret a Barcelona (1943) i doctor a Madrid (1948). L’any 1953 guanyà la càtedra d’economia política i finances públiques de la Universitat de Barcelona. En aquesta universitat impulsà llavors l’establiment d’una facultat de ciències econòmiques i s’encarregà de la seva organització i posada en funcionament (1954-56). Advocat del financer mallorquí Joan March, formà part de l’equip legal que defensà els interessos de l’Estat espanyol en el cas de dret públic internacional sobre l’abús de drets de la Barcelona Traction, Light and Power Co Ltd del 1970.
Cal esmentar entre els seus estudis Apuntes para la historia de la marina de vela mallorquina en los siglos XVIII y XIX (1940) i les seves col·laboracions a Anales de Economía (1947), La hacienda castellana y los economistas del siglo XVII (1949), Le trésor et le financement de l’économie publique (1959), El caso de Barcelona Traction (1959) i Fantasía y realidad en el expolio de Barcelona Traction: apunte para una biografía de Juan March Ordinas (2015). Col·laborà també en les obres col·lectives Un segle de vida catalana (1961), Juicio crítico del Informe del Banco Mundial (1963) i Problémes du développement économique dans les pays méditerranéens (1962). En els pròlegs a la versió castellana dels treballs de L.V. Kantorovič (1968) i, més particularment, a la de H. Brochier-P. Tabatoni (1960), assenyalà una clara presa de posició metodològica en favor de l’escola clàssica, enfront de l’ortodòxia convencional establerta del neoclassicisme acadèmic.
Fou president de la Revista Española de Derecho Financiero. El 1978 fou nomenat vicepresident de la comissió de traspassos Estat-Generalitat, i exercí com a president de la Caixa d’Estalvis de Catalunya (1982-84). En 1984-1988 fou membre del consell d’administració i del consell executiu del Banc d’Espanya. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i l’any 2016 rebé el doctorat honoris causa per la Universitat de les Illes Balears.