Llicenciat en dret, l’any 1990 ingressà als Mossos d’Esquadra i ascendí en l’escalafó fins a arribar a cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal (2013). L’abril del 2017 fou nomenat major dels Mossos d’Esquadra, càrrec vacant des de la retirada del primer titular Joan Unió (1994-2008). Comandà l’operatiu policial que feu front als atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i a Cambrils, tasca per la qual el cos rebé reconeixement internacional i les medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb altres cossos policials i d’emergència.
Dies abans de la convocatòria del Referèndum de l’1 d’octubre, el govern espanyol el posà a les ordres del coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador dels tres cossos policials a Catalunya (Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional). El 6 d’octubre, juntament amb els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural i la intendent dels Mossos Teresa Laplana, fou cridat a declarar a l’Audiència Nacional amb relació a les manifestacions dels dies 20 i 21 de setembre davant la seu del Departament d’Economia i Finances en contra de l’escorcoll de la Guàrdia Civil. Acusat de sedició, fou deixat en llibertat amb mesures cautelars. Amb l’entrada en vigor de l’article 155 de la Constitució espanyola, pel qual el govern espanyol intervenia la Generalitat de Catalunya, el dia 28 d’octubre fou cessat del càrrec de major, bé que no li fou oficialment retirat.
L’abril del 2018 la jutgessa de l’Audiència Nacional ordenà el seu processament per organització criminal i sedició, juntament amb altres càrrecs. Al juny declinà la reincorporació al càrrec de comissari en cap del cos policial que li havia ofert el nou govern català encapçalat per Joaquim Torra. En el judici celebrat a l’Audiència Nacional entre el 20 de gener i el 17 de juny de 2020 la Fiscalia acusà Trapero, l’ex-director general Pere Soler i l’ex-secretari general del Departament d’Interior Cèsar Puig de rebel·lió i, també a Laplana (acusada de sedició), de desobediència, bé que a les acaballes del judici canvià l’acusació de rebel·lió per la de sedició. En el judici, l’objectiu de l’acusació se centrà a demostrar la col·laboració dels Mossos d’Esquadra amb la Generalitat per a la realització del referèndum, cosa que en el veredicte (21 d’octubre) tres dels quatre magistrats del tribunal consideraren no provada i que comportà l’absolució dels quatre acusats. El 12 de novembre fou restituït en el càrrec. El 20 de desembre de 2021 fou destituït del càrrec per la Conselleria d’Interior.