Vida i obra
A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf. Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta. S’adherí a la Primera Internacional el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona.
Fou, a més, secretari de l’Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic. Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i d’organitzar la Societat Tipogràfica de Barcelona (1879), fou, juntament amb Rafael Farga i Pellicer, un dels principals promotors de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1881), i hi figurà en la comissió federal fins el 1883.
Lliurepensador, maçó i anarcocol·lectivista provinent del federalisme, defensà un sindicalisme influït per l’anarquisme, però allunyat de l’anarquisme insurreccionalista i de les tesis de la propaganda pel fet. S’enfrontà, especialment, amb els nuclis anarcocomunistes andalusos i no volgué comprometre la FTRE en els afers de La Mano Negra, que condemnà. Fundà i dirigí La Teula (1880-81), que aviat es transformà en La Tramontana (1881-96), setmanari anarquista escrit en català que adoptà un caire satíric i molt anticlerical, i que assolí una difusió considerable; hi utilitzà el pseudònim de Lo Dimoni Gros.
Fou premiat en els certàmens socialistes de Reus (1885) i de Barcelona (1889) i, usant sovint diversos pseudònims (com Gimnàstic, Elèctric i Lo Dimoni Gros), participà en diverses publicacions. Edità La revolució: poema en tres cants (poema èpic del 1886, que commemora la Comuna de París), el recull d’articles Qüestions socials (1891) i La ley y la clase obrera (1893), i prologà Justo Vives (1893), d’Anselmo Lorenzo, i Futilezas (1902), de J. Ferré Esteller, entre altres obres. També publicà alguns fullets com Estudios filosófico-sociales (1882), El ariete socialista internacional (1887) i Los partits socialistes espanyols (1892). Propugnà una literatura social entroncada amb la cultura popular, amb ànim de transcendir tant l’ampul·lositat romàntica i modernista com el realisme mancat d’ideal, i defensà el dret a usar la llengua catalana.
La seva influència directa en el moviment obrer català acabà el 1893, després d’ésser empresonat, malgrat que condemnés l’onada d’atemptats terroristes d’aquell any a Barcelona. Havia col·laborat a La Asociación (1883-89) i a El productor (1887-93).
Practicà la natació i el ciclisme i feu exhibicions d’acrobàcia amb el velocípede. Afeccionat d’antic a la gimnàstica, els darrers anys fundà Barcelona Sport (1897), que es fusionà amb Los Deportes, en què realitzà tasques de gerència i direcció. Treballà amb els grans professionals del primer periodisme esportiu a Catalunya com Narcís Masferrer, Ricard Cabot i Josep Elies, i col·laborà amb la Federació Gimnàstica Espanyola i l’Sportmen’s Club.
Bibliografia
- Castellanos, J. (1976): “Aspectes de les relacions entre intel·lectuals i anarquistes a Catalunya al segle XIX (a propòsit de Pere Coromines)”. Els Marges, 6, p. 7-28.
- Gabriel, P. (2005): “Josep Llunas i Pujals, acràcia, lliure pensament, catalanitat i literatura”, dins Diversos autors: Literatura i cultura reusenca del segle XIX. Reus, Centre de Lectura, p. 269-301.
- Marfany, J.Ll. (1991): “Els obrers, l’anarquisme i la llengua catalana en el tombant de segle”, dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 23. Barcelona, PAM, p. 103-132.
- Molas Batllori, J. (1991): “Cultura i literatura obrera (1894-1920)”, dins Primeres Jornades sobre moviment obrer a l’Arús. Octubre 1988. Barcelona, Associació d’Amics de la Biblioteca Pública Arús, p. 67-73.
- Morales, M. (1991): “La subcultura anarquista en España: el primer certamen socialista (1885)”. Mélanges de la Casa de Velázquez. Époque Contemporaine, XVII, 3, p. 47-60.
- Olivé Serret, E. (1986): “El nacionalisme de Josep Llunas i La Tramontana, periòdic vermell”. L’Avenç, 94, p. 16-19.
- Olivé Serret, E. (1994): “La Renaixença vista per anarquistes i obreristes (1868-1895)”, dins Jorba, M.; Molas, J. i Tayadella, A. (ed.): Actes del Col·loqui sobre la Renaixença (18-22 de desembre de 1984). Barcelona, Curial, vol. II, p. 71-99.
- Vicente Izquierdo, M. (1999): Josep Llunas i Pujals (1852-1905). Reus, Associació d’Estudis Reusencs.