Marquès d’Alòs, fill de Josep d’Alòs i Bru. Fou nomenat tinent general el 1814 i fou ministre de la guerra i interí de marina, del juny de 1819 al març de 1820, de manera que ocupava aquests càrrecs en produir-se la insurrecció de Riego. El 1825 fou nomenat capità general de les Balears. Fou ben considerat pels mallorquins, però entrà en conflicte amb el bisbe, l’intendent, el comte de Montenegro i alguns eclesiàstics locals; aquests el denunciaren a Ferran VII i aconseguiren que fos destituït el 1828. Alòs pogué, però, justificar-se i fou nomenat conseller de guerra.