Ingressà a l’orde, a Barcelona, on professà el 1832. Féu els estudis eclesiàstics al convent de Berga. El 1835, arrel de l’exclaustració provocada per la desamortització, anà a Itàlia, on completà els estudis i fou ordenat de sacerdot (1838). El 1852 fou destinat al Perú, al convent de Nuestra Señora de los Ángeles de Lima, del qual n'esdevingué superior en diversos períodes. El 1872 fou nomenat comissari general dels franciscans del Perú, l’Equador i Colòmbia. El 1874 fou desterrat per oposar-se al govern liberal del Perú, i aleshores passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja (1875). Arran del derrocament del govern de García Moreno (1878), se n'hagué d’anar de la diòcesi durant un temps, però hi retornà i hi restà fins a la revolució de 1895, any en el qual es retirà definitivament al convent de Lima. Regí la diòcessi de la Loja durant divuit anys, etapa en la qual cal remarcar la construcció d’un seminari, diverses visites pastorals per tot el bisbat i la redacció d’algunes pastorals interessants. Entre els seus companys d’orde, excel·lí pel seu zel missioner. Fou iniciat el seu procés de beatificació el 1909.