Fill de Miquel Coll i Alentorn. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1953 i fou ordenat sacerdot el 1965. Diplomat en psicologia clínica per la Universitat de Madrid (1964), llicenciat en teologia per la Universitat d’Innsbruck (1966) i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona (1988). Fou professor d’antropologia teològica i antropologia filosòfica a la Facultat de Teologia de Barcelona (1971-82), i de metafísica a la Facultat de Filosofia de Catalunya (Universitat Ramon Llull) entre el 1989 i el 2005. El 2003 s’incorporà a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat del Vallès, de la Facultat de Teologia de Catalunya, on impartí cursos sobre la metafísica teològica d’Hans Urs von Balthasar i sobre la Fides et Ratio. Degà de la Facultat de Filosofia (1989-98), promogué la revista Comprendre. Revista catalana de filosofia i presidí l’equip rector de la Universitat Ramon Llull (1991-94). Del 1997 al 2007 presidí l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn. La seva obra i la seva docència mostren la influència de von Balthasar i del personalisme d’Emmanuel Mounier. Entre altres obres publicà Synthesis fidei. La teologia i la filosofia a la recerca de llur unitat (1988) i els dos volums de Filosofía de la relación interpersonal. Profundización metodológica del personalismo y lectura crítica de Sartre (1990), que són una bona mostra del seu pensament.