Josep M. Vila i Camparol

(les Preses, Garrotxa, 1849 — Vila-real, Plana Baixa, 1915)

Eclesiàstic franciscà i missioner.

Inicià els estudis religiosos al col·legi de missions de Sant Tomàs de Riudeperes. El 1868 fou destinat a Amèrica, al Perú, on l’any següent, professà al noviciat franciscà de Lima. Acabats els estudis eclesiàstics, se n'anà a l’Amazònia, on exercí el seu treball pastoral. Arran d’una greu malaltia, el 1880 tornà a Catalunya. Després d’un temps i ja restablert, el 1882 passà a les missions franciscanes de la Xina i exercí el seu ministeri al nord de Shandong. Fou testimoni excepcional de la revolta dels bòxers (1900) i també presencià la lluita contra les missions cristianes. El 1910 retornà a la província franciscana de Catalunya i s’establí al convent de Vila-real fins a la mort. Afeccionat a escriure temes religiosos, deixà diversos manuscrits: un recull de meditacions espirituals, una relació de la seva vida, en llatí, i, en forma de llibre, una Relación de viajes, on explica la seva estada al Perú, conjuntament amb els viatges i exploracions per l’Amazones; en aquesta obra cal remarcar la descripció de la fauna i la flora. La seva obra manuscrita es conserva a l’Arxiu Històric dels Franciscans de Catalunya.