Josep M. Xicota i Cabré

(Barcelona, 1905 — Sitges, Garraf, 21 de maig de 2002)

Periodista.

Cursà estudis de dret i es llicencià el 1931. L’any següent començà a treballar com a redactor polític, a La Publicidad i fou col·laborador constant de diverses revistes setmanals, entre elles Mirador i El Be Negre. El 1933 fou nomenat president fundador de la secció de reporters de l’Associació de Periodistes de Barcelona i també fou designat Oficial Primer Lletrat de la Generalitat. Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França i els Estats Units, s’exilià a Santiago de Xile, on arribà amb el seu germà Miquel. Hi reprengué la seva activitat com a periodista. Treballà com a redactor de la revista Ercilla. El 1940 fundà Publicitas, la primera agència de publicitat del país. Ben integrat en la vida i activitats dels catalans residents en aquest país, el 1941 començà a dirigir la revista en català Germanor i fundà i dirigí altres revistes catalanes com Clar i Català i L’Emigrant, editada per l’Agrupació Democràtica Catalana.

Home d’influència social, el 1946 fundà i presidí l’Asociación de Agencias de Publicidad. El 1950, Publicitas, de la qual era president i propietari, fou nomenada agencia associada de Foote, Cone and Belding de Nova York. També periodista de ràdio, fou nomenat director de Radios La Cooperativa La Voz de Chile, per la Compañía Chilena de Comunicaciones. Poc després, aquesta ràdio ocupà el primer lloc d’audiència. Amb autoritat social en aquest camp, el 1954 esdevingué sotspresident de l’Asociación de Radiodifusoras de Chile i el 1958 president de l’Asociación Chilena de Agencias de Publicidad. Ben integrat al seu país de residència, el 1965 tornà a Barcelona com a agregat cultural del consolat general de Xile a Barcelona, càrrec que ostentà fins el 1968. També home d’empresa, el 1972 fundà una empresa d’importació d’aparells domèstics i el 1974 una altra de porcellanes artístiques d’importació.