Fill d’una família d’industrials molt relacionada amb la dinastia borbònica, fou ennoblit el 1921, convertint-se en el primer baró de Terrades. Relacionat pel seu matrimoni amb la família Muntades, esdevingué director de L’Espanya Industrial. Durant la Segona República mantingué les seves fidelitats monàrquiques com a simpatitzant de Renovación Española. En començar la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a Itàlia i després passà a l’Espanya dominada pels sollevats (Sevilla). El 1945 fou nomenat batlle de Barcelona en substitució de Miquel Mateu i Pla, càrrec que combinà amb el de procurador en corts fins a la seva destitució fulminant arran de la vaga de tramvies del 1951. Introduí als consistoris personalitats de perfil sociopolític baix i compaginà la gestió consistorial amb la industrial. Arribà a presidir el Foment del Treball Nacional.